Christopher Nolan tanca la trilogia de Batman amb "The Dark Night Rises"

El 2008, quan Christopher Nolan va estrenar “The Dark Knight”, el director londinenc no tenia clar si hi hauria un tercer lliurament de la saga “Batman” que ell mateix havia creat el 2005 amb “Batman Begins”. “The Dark Knight” va acabar tenint un èxit mundial aclaparador i els de Warner Bros no podien, ni volien deixar escapar la mina d’or que Nolan els hi havia servit. Nolan va escriure un esborrany de la història que li agradaria rodar a una hipotètica tercera part  el mateix 2008 i, tot seguit, es va llançar de cap a la producció i al rodatge d’”Inception” (Origen, 2010) amb un pressupost de 180 milions de dòlars i una llibertat creativa poc usual. El resultat és la consagració d’un director jove que esdevé un autèntic mestre al crear un història absolutament rodona i inquietant que combina a la perfecció els efectes especials, la superproducció d’acció, i un desenvolupament de personatges complex i multidimensional. Hi ha encara gent que no sap veure els mèrits d’”Inception”. Sincerament, no els entenc.

Per a “The Dark Knight Rises”, Nolan compta amb el seu fidel equip encapçalat per Christian Bale, Michael Caine, Morgan Freeman, i Gary Oldman, a més de col·laboradors habituals com Tom Hardy, Marillon Cotillard o Joseph Gordon-Lewit, i noves incorporacions com les d’Anne Hathaway, Josh Pence, Matthew Modine o Nestor Carbonell. Hi ha una petita aparició de Liam Neeson – que va tenir una intensa participació a la primera part – i encara es guarda en secret la possible presència de Cilian Murphy, encara no acreditada. Hans Zimmer segueix a la banda sonora, i Nolan s’encarrega del guió, la producció i la direcció en una demostració clara de control absolut del producte. El pressupost ha estat el més gran de la carrera de Nolan, gairebé 250 milions de dòlars.

Han estat moltes les decisions de pre producció. En primer lloc Nolan va desestimar el 3D – cosa que s’agraeix – i es va decantar pel format IMAX. En l’elecció dels malvats es van descartar clàssics de l’univers DC com Mr Freeze, El Pingüí, o Riddler. Nolan també va deixar clar que no tornaria a tocar el Joker després de la mort sobtada de Heath Ledger al final de rodatge de “The Dark Knight” i que li va suposar un Oscar al millor actor secundari a títol pòstum. Robin també era considerat com un tabú, més i quan Christian Bale interpreta un Batman jove. Així doncs finalment es van decantar per Catwoman i per Bane, un malvat poc conegut cinematogràficament, i maltractat per la televisió, però que al còmic original te un vida i una presència intenses. També estava clar que “The Dark Knight Rises” era el final d’una trilogia i que, per tant, la pel·lícula no podia quedar oberta ni subjecta a possibles continuacions, cosa que ofereix un al·licient força interessant. També han canviat les localitzacions de rodatge. Del Chicago de les dues primeres parts s’ha passat a Pittsburgh, Nova York, i Los Angeles amb algunes escenes a la Índia i al Regne Unit.

Com a apunt final, i només per amants del futbol americà i de la NFL a “The Dark Knight Rises” es podran veure “cameos” d’estrelles dels Pittsburgh Steelers com Ben Roethlisberger, Hines Ward, o Heath Miller. “The Dark Knight Rises” s’estrena a finals de juliol.

Gary Oldman serà George Smiley a la nova adaptació de la novel·la de John Le Carré "Tinker, Taylor, Soldier, Spy"

Va ser la primera novel·la que vaig llegir de John Le Carré. Era un llibre que rondava per casa i que els meus pares havien llegit. El títol en castellà era “El Topo”. La decisió de llegir-la la vaig prendre quan van començar a emetre per TVE la minisèrie britànica “Calderero, Sastre, Soldado, Espia” (1979). Resulta ser que “El Topo” i “Calderero, Sastre, Soldado, Espía” son la mateixa cosa però batejada de diferent manera perquè, suposo, els editors espanyols dubtaven de la comercialitat de traduir literalment el títol anglès “Tinker, Taylor, Soldier, Spy”.

Vaig gaudir molt d’aquella minisèrie protagonitzada pel gran – enorme – Sir Alec Guinness, acompanyat d’altres il·lustres actors britànics com Michael Jayston, Anthony Bate, George Sewell o Ian Richardson, tots ells dirigits pel gairebé sempre eficaç John Irvin. Crec recordar que la vaig veure en blanc i negre perquè la televisió de casa no era en color encara. Sí. I només hi havia dos canals de televisió.

Les primeres novel·les de John Le Carré estan ambientades al bell mig de la Guerra Freda. “Call for the Dead” (1961),  “A Murder of Quality” (1962), “The Spy Who Came in from the Cold” (1963), “A Small Town in Germany” (1968), “Tinker, Taylor, Soldier, Spy” (1974), “The Honourable Schoolboy” (1977) o “Smiley’s People” (1979) en son una bona mostra del seu talent i del seu èxit com a escriptor de novel·les d’espies. Però Le Carré s’allunya volgudament de l’estereotip d’espia d’acció i glamurós. Els seus espies són tipus corrents, avorrits, introvertits, calmats, poc donats a l’aventura i a l’atletisme sexual. Si Ian Fleming ens va donar James Bond, John Le Carré ens ha llegat George Smiley. I tot i que reconec haver-m’ho passat molt be amb l’amic Bond, James Bond, a la pantalla gran, he d’afirmar que he trobat a faltar la saviesa, intuïció i paciència de George Smiley.

Així que permeteu-me haver rebut amb força il·lusió el fet que els britànics hagin recuperat George Smiley pel gran públic i que hagin triat a Gary Oldman per encarnar l’espia més emblemàtic del MI6 que retorna del seu retir forçós per a descobrir un agent soviètic infiltrat. A la festa han convidat un càsting esplèndid amb l’oscaritzat Colin Firth, John Hurt, Tom Hardy, Mark Strong (sempre imprescindible),  o Benedict Cumberbatch. Els dubtes que planteja la funció es centren sobretot en l’elecció del director, el suec Tomas Alfredson; i en saber si Peter Straughan i Bridget O’Connor han sabut, amb el seu guió, captar tota la densitat i intensitat que John Le Carré va imposar a la seva obra.

Si aneu de vacances a Gran Bretanya la podreu veure en estrena el setembre. Als Estats Units està prevista per finals de tardor, i entre nosaltres, ves a saber. En tot cas aquí teniu un dels primers trailers de la pel·lícula.