Ja em perdonareu l’obvietat, però és que avui és divendres 13 i aquesta és una data cinematogràfica en tota regla. Des que el 1981 Jason i la seva màscara d’hoquei van començar a forjar a Crystal Lake el seu regnat de crims i terror adolescent han passat molts anys i un total de tretze (tretze!) seqüeles. Mai m’agradat la franquícia de “Divendres 13”. La trobo carrinclona, carca, moralista (sempre acaben liquidant la parella que carda i se salva la verge) i sobiranament avorrida. Però es divendres 13...Jo soc més del “Halloween” del John Carpenter amb una joveníssima Jamie Lee Curtis fent de reina de crit, o la primera part de “Malson a Elm Street” que tenia molt mala baba. Fins i tot, m’entreté la saga “Scream” que te una visió metefílmica força agradable i intel·ligent del teen terror.
Avui no revisaré Divendres 13. Es dolenta i no te ni la gràcia d’allò que es vintage. Potser vaig a veure si trobo “Posesión infernal” de Sam Raimi i passo una bona estona de veritat.
PS: Sembla que Jason torna a la pantalla per duplicat el 2011 i el 2012. I en una d’elles s’enfronta a Freddy Krueger. Son d’una imaginació que espanta...
