Sacha Baron Cohen torna a la càrrega amb "The Dictator"

Si heu vist “Ali G Indahouse” (Ali G anda suelto, 2002), “Borat” (2006) o Brüno (2009) ja sabeu com les gasta el còmic britànic Sacha Baron Cohen. No és pas un humorista fi i subtil en la tradició jueva d’humoristes, més en línia amb Woody Allen. Més aviat Cohen opta des d’un bon principi per una opció decididament iconoclasta, salvatge i provocadora que no només explora els límits, sinó que els traspassa sense escrúpols i entrant en el terreny d’allò que és políticament incorrecte i, fins i tot, aliant-se amb el mal gust. No és una aposta humorística fàcil. Perquè malgrat tot, Sacha Baron Cohen es un humorista profundament intel·ligent i coneixedor dels complexos ritmes i “timings” que la comèdia exigeix.

Ara Baron Cohen posa al seu punt de mira un hipotètic dictador d’un país àrab a “The Dictator” la seva darrera pel·lícula que podrem veure el 2012. No es queda a mitges tintes – no sabria fer-ho d’altra manera – i es llaça a fer una ferotge crítica política on ningú no en sortirà ben parat. Per a la funció s’envolta de una bona colla d’amics com Larry Charles a la direcció, amb qui ja va treballar a “Borat i a Brüno”; i d’actors de prestigi com Ben Kingsley, John C. Reilly, Anna Faris i Megan Fox. Rodada a Nova York, Sevilla, Fuerteventura i Marroc, “The Dictator” està basada en una novel·la anònima que va aparèixer a Irak el 2001, sota el nom de “Zabibah i el Rei” i on es narra en to irònic i còmic les peripècies d’un dictador àrab que fa tot el possible per tal que la democràcia no arribi al seu país. Algunes fonts fins i tot comenten que és molt possible que Saddam Hussein estès darrera la publicació d’aquesta novel·la i que si be no n’era l’autor, si que l’havia supervisat personalment. Ho podeu consultar a un article del NewYork Times

Un material sucós que Sacha Baron Cohen, juntament amb els guionistes Alec Berg, David Mandel i Jeff Schaffer – que tenen a les esquenes treballs a “Seindfeld” o al “Saturday Nigth Live” – faran les delícies dels qui sabem apreciar la sal gruixuda en la seva justa desmesura. Pels voltants de Maig...

"Hugo" serà el primer Martin Scorsese apte per a tots els públics i en 3D

Martin Scorsese és segurament un dels directors més adults que hi ha. Cineasta reconegut mundialment, les seves obsessions temàtiques l’han dut a construir veritables obres mestres enmig d’una filmografia complexa que alterna els documentals, amb els drames, els thrillers i les biografies compromeses. Amb un estil propi, una manera de narrar mil vegades imitada i mai no superada, Scorsese és un referent del segle XX i ha entrat amb força al tercer mil·leni, on segueix mostrant una vitalitat més que envejable.

Però ara Scorsese s’oblida de gàngsters, boxejadors, policies psicòtics o be corruptes, psicòpates, proxenetes, milionaris obsessius compulsius, i altres peces habituals de seu cinema, per passar-se al sempre perillós terreny de l’apte per a tots el públics i, a més, usant una tecnologia com el 3D que, fins ara, era absolutament aliena al seu treball. I ho fa escapant de la seva adorada Nova York per anar-se’n a París per explicar-nos la història d’un nen orfe que viu a un estació de tren plena de sorpreses i aventures. El director italoamericà és basa en el llibre de Brian Selznick “The invention of Hugo Cabret” per rodar “Hugo”, la que serà la seva primera pel·lícula destinada a un públic familiar i que s’estrenarà pels voltants de Nadal d’enguany.

Per a “Hugo”, Scorsese recorreix a un guió de John Logan – amb el qui ja va treballar a “The Aviator” (El aviador, 2004) – i a Johnny Depp en el curiós paper de productor de tot l’enrenou. El repartiment està encapçalat per dos joves actors, Asa Butterfield i Cloë Moretz, acompanyats per Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Jude Law i el gran Christopher Lee.

Serà força curiós veure aquest Scorsese tan atípic i tan allunyat dels seus llocs comuns que l’han definit. Però no patiu. El 2012 està previst que el director novaiorquès torni amb una biografia de Sinatra. És a dir, música, gàngsters i icones italoamericanes. El Martin Scorsese de veritat.