Christopher Nolan tanca la trilogia de Batman amb "The Dark Night Rises"

El 2008, quan Christopher Nolan va estrenar “The Dark Knight”, el director londinenc no tenia clar si hi hauria un tercer lliurament de la saga “Batman” que ell mateix havia creat el 2005 amb “Batman Begins”. “The Dark Knight” va acabar tenint un èxit mundial aclaparador i els de Warner Bros no podien, ni volien deixar escapar la mina d’or que Nolan els hi havia servit. Nolan va escriure un esborrany de la història que li agradaria rodar a una hipotètica tercera part  el mateix 2008 i, tot seguit, es va llançar de cap a la producció i al rodatge d’”Inception” (Origen, 2010) amb un pressupost de 180 milions de dòlars i una llibertat creativa poc usual. El resultat és la consagració d’un director jove que esdevé un autèntic mestre al crear un història absolutament rodona i inquietant que combina a la perfecció els efectes especials, la superproducció d’acció, i un desenvolupament de personatges complex i multidimensional. Hi ha encara gent que no sap veure els mèrits d’”Inception”. Sincerament, no els entenc.

Per a “The Dark Knight Rises”, Nolan compta amb el seu fidel equip encapçalat per Christian Bale, Michael Caine, Morgan Freeman, i Gary Oldman, a més de col·laboradors habituals com Tom Hardy, Marillon Cotillard o Joseph Gordon-Lewit, i noves incorporacions com les d’Anne Hathaway, Josh Pence, Matthew Modine o Nestor Carbonell. Hi ha una petita aparició de Liam Neeson – que va tenir una intensa participació a la primera part – i encara es guarda en secret la possible presència de Cilian Murphy, encara no acreditada. Hans Zimmer segueix a la banda sonora, i Nolan s’encarrega del guió, la producció i la direcció en una demostració clara de control absolut del producte. El pressupost ha estat el més gran de la carrera de Nolan, gairebé 250 milions de dòlars.

Han estat moltes les decisions de pre producció. En primer lloc Nolan va desestimar el 3D – cosa que s’agraeix – i es va decantar pel format IMAX. En l’elecció dels malvats es van descartar clàssics de l’univers DC com Mr Freeze, El Pingüí, o Riddler. Nolan també va deixar clar que no tornaria a tocar el Joker després de la mort sobtada de Heath Ledger al final de rodatge de “The Dark Knight” i que li va suposar un Oscar al millor actor secundari a títol pòstum. Robin també era considerat com un tabú, més i quan Christian Bale interpreta un Batman jove. Així doncs finalment es van decantar per Catwoman i per Bane, un malvat poc conegut cinematogràficament, i maltractat per la televisió, però que al còmic original te un vida i una presència intenses. També estava clar que “The Dark Knight Rises” era el final d’una trilogia i que, per tant, la pel·lícula no podia quedar oberta ni subjecta a possibles continuacions, cosa que ofereix un al·licient força interessant. També han canviat les localitzacions de rodatge. Del Chicago de les dues primeres parts s’ha passat a Pittsburgh, Nova York, i Los Angeles amb algunes escenes a la Índia i al Regne Unit.

Com a apunt final, i només per amants del futbol americà i de la NFL a “The Dark Knight Rises” es podran veure “cameos” d’estrelles dels Pittsburgh Steelers com Ben Roethlisberger, Hines Ward, o Heath Miller. “The Dark Knight Rises” s’estrena a finals de juliol.

"Take Shelter" de Jeff Nichols i amb Michael Shannon, la sorpresa "indie" de la temporada?

No m’havia fixat massa en Michael Shannon. Però el seu paper a la sèrie, apadrinada per Martin Scorsese, “Boardwalk Empire”, m’ha causat una forta impressió. És ben cert però que el protagonisme de la sèrie de l’HBO recau en un enorme Steve Buscemi – que ja era hora que algú li donés una oportunitat seriosa de demostrar la seva immensa capacitat interpretativa – però Shannon, a partir d’un personatge desagradable, cruel, intolerant, violent i reprimit, construeix un treball que ha esdevingut un dels grans descobriments de la temporada. Shannon és un actor força peculiar i difícil d’encasellar. Té una alçada que supera el metre noranta, un rostre marcat, una poderosa presència física, i una mirada que sovint esdevé inquietant però que, alhora, també pot mostrar una tendresa extrema.  Michael Shannon, malgrat ho sembli, no és un nouvingut. Ja fa anys va debutar a un petit paper a “Groundhog Day” (Atrapado en el tiempo, 1993) i després va tenir petits papers a “Pearl Harbor” (2001), “8 Mile” (2002), “Bad Boys II” (2003), “World Trade Center” (2006), “Before The Devil’s Knows You Dead” (2007), i a l’estrepitós fracàs de taquilla “Jonah Hex”. Te, fins i tot, una nominació a l’Oscar com a millor actor secundari per “Revolutionary Road” el 2008.

Ara totes les mirades se centren en com serà l’evolució del personatge de Shannon a “Boardwalk Empire” al llarg de l’esperadíssima segona temporada, i també en el que podria ser el seu llançament definitiu a l’estrellat, interpretant el General Zod al “reboot” que Zack Snyder prepara pel 2013 sobre Superman,  que està sent produït i estretament supervisat per un hiperactiu Christopher Nolan que, paral·lelament, està donant els darrers retocs a la pel·lícula que tancarà la seva trilogia sobre Batman “The Darknight Rises Again”.

Però, entre tota aquesta feinada, Michael Shannon ha tingut temps de fer una pel·lícula amb un jove realitzador independent, Jeff Nichols, – atenció a aquest nom – amb qui ja va treballar a la poc coneguda “Shotgun Stories” el 2007. El nou treball d’ambdós porta per nom “Take Shelter” (2011) i ha estat presentada al Festival de Sundance amb una acollida excel·lent, mentre que a Cannes s’enduia, sense cap mena de soroll, el prestigiós Premi de la Crítica.

“Take Shelter” podria esdevenir una de les sorpreses de les temporada, però donada la seva condició de pel·lícula “indie”, el fet que el seu director és un desconegut prometedor, i que Michael Shannon encara no és un ham de taquilla prou potent, la seva estrena pot passat molt desapercebuda per allí els voltants d’octubre o novembre d’enguany. Però no cal ser pessimistes. “Take Shelter” – ves a saber si traduiran o no el títol – és un thriller psicològic pausat i potent que explica les visions i al·lucinacions apocalíptiques del protagonista que cada vegada es veu més allunyat de la seva comunitat i de la seva pròpia família mentre haurem d’esbrinar si tot plegat està dins el seu cap o be es víctima d’una realitat que ningú més contempla.

Al repartiment cal destacar la presència de Jessica Chastain – a qui veurem ben aviat a “The Tree of Life” de Terrence Malick – i d’un altre il·lustre secundari com Shea Whigham.