Ridley Scott torna al planeta on va trobar "Alien" a la molt esperada "Prometheus"

El rodatge de “Prometheus” de Ridley Scott ha estat envoltat del més estricte dels secretismes. Scott ha volgut protegir aquesta pel·lícula que suposa un, a priori, molt atractiu retorn als seus orígens com a director de cinema. Concretament al món d’ “Alien” (1979) que, juntament amb “Blade Runner” (1982), el van adjectivar com un realitzador de referència al que li ha costat molt tenir una continuïtat. “Prometheus” és un film de ciència ficció que entronca amb el món d’”Alien” però que no vol ser una pel·lícula més de la franquícia, o això és el que estan filtrant fins ara. És a dir, “Prometheus” comença i agafa referències visuals, narratives i de guió d’”Alien” – algunes de les naus que apareixen al tràiler es reconeixen clarament – i s’estructura temporalment com una preqüela malgrat tothom sembla advertir que ben be no ho és. De tota manera, pel tràiler, usen la música de Jerry Goldsmith original de l’Alien primigeni. Es com voler jugar una mica al joc dels disbarats, be vaja

En sortirem de dubtes el juny d’enguany quan la puguem veure en pantalla gran als cinemes d’arreu. Com a pistes, val a dir que Scott ha mantingut contactes amb H.R. Giger – el dissenyador i artista suïs que va crear l’Alien original  - i ha rodat als gegantins Pinewood Studios 007 de Londres i als Pinewood Studios de  Toronto, a més del treball en exteriors a Islàndia. Tot l’equip tècnic i artístic del rodatge va haver de signar clàusules de confidencialitat. L’equip de producció de “Prometheus” és pràcticament idèntic al d’”Alien” – amb el mateix Ridley Scott acompanyat de Walter Hill i David Giler – i el guió corre a càrrec de Jon Spaihts i Damon Lindelof, aquest últim un dels creadors de l’enyorada “Lost” (Perdidos, 2004/2010). A la part actoral tampoc s’han quedat curts. Noomi Rapace, Michael Fassbender, Charlize Theron, Guy Pearce, Patrick Wilson o Iris Elba encapçalen un càsting de luxe. La partitura es del col·laborador habitual de Ridley Scott, Marc Streitenfeld.

Un temible apunt final. A la pre producció de “Prometheus” es va interessar pel projecte James Cameron. La cosa, sortosament, no va prosperar, i finalment “Prometheus” promet ser una tornada a l’olimp de Ridley Scott. Tant de bo!

Viggo Mortensen és Sigmund Freud a "A Dangerous Method" de David Cronenberg

 

David Cronenberg és sens cap mena de dubte el director ideal per a unir a una pel·lícula les personalitats de Sigmund Freud i Carl Gustav Jung. Ho és perquè ningú com ell a fet més immersions cinematogràfiques a pulmó en el mon de la bogeria, la neurosi, les obsessions i el sexe. Només cal veure títols com “Videodrome” (1983), “Dead Ringers (Inseparables, 1988), “Naked Lunch” (El almuerzo desnudo, 1991), “Crash” (1996), “ExistenZ (1999), o “Spider” (2002) son un exemple demolidor de com el director canadenc no te cap mena de por a retratar – gairebé sempre de forma crua – el racons més foscos i inquietants de la condició humana. I ho fa des d’una perspectiva gairebé quirúrgica, filosòfica i crítica.

Considerat per molts, de manera errònia, com un director de gènere – en concret de fantasia i terror – sobretot degut a l’èxit de la seva reivindicable òpera prima “Scanners” (1981), “The Dead Zone” (La zona morta, 1983) o “The Fly” (La Mosca, 1986), Cronenberg mostra la seva personalitat d’autor total a la majoria de les seves obres. Però després d’alguns fracassos a taquilla es va haver de reivindicar al llarg d’aquest segle, amb dos “thrillers absolutament recomanables i potents com eren “A History of Violence” (Una història de violència, 2005) i “Eastern Promises” (Promeses de l’Est, 2007) per tornar a recuperar la confiança perduda de la indústria, del públic – cada vegada menys donat a pensar davant un film -  i, fins i tot, d’una bona part d’una crítica acomodatícia i carrinclona. Un dels punts en comú d’aquests dos films era el protagonisme del sempre selectiu Viggo Mortensen.

Precisament Viggo Mortensen, amb Michael Fassbender, Keira Knightley i Vincent Cassel, encapçalen el repartiment de “A Dangerous Method” on David Cronenberg – amb l’ajut inestimable del guionista Christopher Hampton i del productor Jeremy Thomas – recrea un drama d’època on Freud i Jung s’enfronten en un dels capítols fonamentals de la història per entendre la revolució absoluta que ambdós van suposar pel pensament modern. La seva estrena està prevista per a la tardor d’enguany sota producció alemanya i canadenca.

No serà una pel·lícula fàcil. Però els seguidors de David Cronenberg estem encantats perquè, a més, sembla que prepara una altra obra pel 2012 que te com a títol provisional “Cosmopolis”.