Si algú em fes triar deu compositors dedicats a la creació de Bandes Sonores Originals per a pel·lícules, em posaria en un compromís força seriós. La història del cinema es prou llarga i àmplia com per a que una proposició d’aquesta mena et creï una mar de dubtes. El que sí tinc clar és que a la llista hi seria, gairebé sense pensar-m’ho, Nino Rota. El compositor italià, conegut sobretot per les seves col·laboracions amb Federico Fellini, Luchino Visconti i, per descomptat, amb Francis Ford Coppola, forma part íntima de la mitologia del cinema. El més segur és que Nino Rota no sigui un compositor excessivament conegut pel gran públic. Però ell és l’autor de bandes sonores absolutament fonamentals i sense les quals resulta impossible entendre la importància de la música en el cinema.
La música de cinema, les anomenades Bandes sonores, és la que fa – o ajuden a fer-ho – que determinades escenes romanguin a la nostra memòria emocional. Són l’accent que ens fa riure, que ens fa plorar, que ens espanta, que ens emociona, que ens inquieta, que, en definitiva, en fa sentir i entrar dins la pel·lícula de una manera màgica. No és d’estranyar que hi hagi directors que tinguin el seu compositor de capçalera. Veuríem de la mateixa manera les pel·lícules d’Spielberg sense John Williams, o les de Sergio Leone sense Ennio Morricone, o les de Clint Eastwood sense Lennie Niehauss, o les de Blacke Edwards sense Henry Mancini?
Per això avui he agraït enormement que els amics de la Cobla Marinada de Badalona, a través del Facebook, m’han fer arribar aquest vídeo que ara podeu veure en aquest post, on expliquen la seva darrera i agosarada proposta, amb la inestimable aportació d’Esteve Molero que ha estat l’ideòleg, adaptador i director d’aquesta meravellosa aventura musical: agafar els millor temes de l’obra de Nino Rota i fer-li un homenatge amb una cobla. La idea pot semblar esbojarrada i perillosa, però ja veureu com se’n surten amb una credibilitat i un respecte pel compositor fora de tot dubte. Els de la Cobla Marinada ja tenen peces publicades en més d’un desena de cd’s, si no m’erro, sempre dedicats a la sardana o a la música tradicional catalana. Ara, amb Esteve Molero, han fet un pas endavant i han publicat una obra decididament singular i recomanable a totes llums. La presenten en breu, aquest diumenge 23 de gener a les 19h al Centre Art Tradicionàrius (CAT), dins del XXIV Festival Folk Internacional, a la Travessera de Sant Antoni 6-8 al bari de Gràcia de Barcelona. Si aneu en metro agafeu la línia verda parada Fontana.
Esperem que aquesta proposta rodi més per Catalunya i poder gaudir de la sonoritat única que la cobla atorga a les immortals peces de Nino Rota. I tant de bo l’aventura no acabí aquí, i això no sigui flor d’un dia.
Un últim apunt, he trobat peces i obres de la Cobla Marinada a l’ITunes. Però aquesta, en concret, encara no. A què esperem?
