Roman Polanski és molt Roman Polanski. Que el director polonès presenti pel·lícula aquesta temporada és tot un esdeveniment. Tot i ser un realitzador irregular, capaç del millor i del pitjor, de tenir una biografia absolutament novel·lesca i d’estar en caça i captura en 110 països per la Interpol per un fosc cas d’abús sexual a una menor durant els anys setantes, (cal veure el magnífic documental sobre aquest fet que la directora Marina Zenovich va realitzar el 2008) Polanski ha sabut ser protagonista des del seu debut internacional el 1964 amb “Nóz w wodzie” (El ganivet a l’aigua) fins ara mateix. Més enllà del paper cuixé i de no poder sortir de França per tal d’evitat l’extradició als Estats Units, Polanski segueix tenint un pes notable a Hollywood com a director de referència i la immensa majoria d’actors no desaprofita l’oportunitat de poder treballar amb ell. Potser per aquest fet, a Roman Polanski no li ha costat gens ni mica convèncer el quartet protagonista format per Kate Winslet, Jodie Foster, Christoph Waltz i John C. Reilly per dur al cinema la coneguda obra de teatre de Yasmine Reza “God of Carnage”.
En principi crec que el cinema que beu del teatre no funciona. Però les característiques de l’obra de Reza, s’adiuen prou amb les obsessions de Polanski. “Carnage” – la pel·lícula porta aquest nom – es desenvolupa a un sol escenari. Un pis on dues parelles es reuneixen per a parlar i tractar de solucionar un conflicte provocat pels seus fills, dos nens que s’han barallat i un d’ells ha perdut dues dents. Aquest inici anecdòtic i gairebé quotidià esdevindrà poc a poc un pou sense fons on els personatges aniran caient tot mostrant els seus sentiments més foscos. Aquest ambient claustrofòbic i opressor és el territori on Polanski es mou, com ningú altre, amb una barreja d’elegància, saviesa , habilitat, contundència i una visió personal única que el converteix en un veritable director / autor.
Coneixedor que el llenguatge teatral i el cinematogràfic no son els mateixos, i que son milions els espectadors que han pogut veure arreu del món l’obra de Yasmina Reza, Polanski ha fet canvis – pocs però - no només en el nom de la peça i en el seu final, sinó que ha volgut posar més acidesa i histrionisme als diàlegs, i ha sortit de l’escenari únic del menjador de la casa per anar a altres habitacions i poder oxigenar la pel·lícula. Tècnicament però, ha volgut assajar molt prèviament amb els actors i actrius i ha rodat les diferents escenes de forma cronològica, cosa poc freqüent al cinema.
“Carnage” s’estrena entre nosaltres el novembre d’enguany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada