dissabte, 17 de setembre del 2011

Aardman, els mags de la plastilina animada tornen amb "The Pirates! Band of Misfits"


Sí els britànics estudis d’animació Aardman ja tenen pel·lícula pera l’any que ve, això és una més que molt bona notícia. Si be la seva història es remunta a la dècada dels setantes, els Aardman van estar molts anys treballant en el mon del curt d’animació o en programes especials per a la BBC. Aardman s’han caracteritzat – i han fet d’això una veritable declaració d’intencions – en ser els mestres absoluts de la tècnica de l’Stop Motion i aplicar-la ales figures de plastilina o argila. Aquesta tècnica – gairebé tan vella com el cinema – que consisteix en aparentar moviment d’objectes o figures estàtiques a través d’un seguit d’imatges fixes successives, o fotograma a fotograma. És a dir, ni son dibuixos animats, ni tampoc és animació per ordinador. És simplement una feinada només apte per a animadors carregats d’una paciència infinita.

No és d’estranyar que Aardman no es decidís a llançar-se a la piscina amb un llargmetratge fins gairebé 30 anys després de la seva fundació amb l’estupenda “Chicken Run” (Evasión en la granja, 2000) i potser perquè tenien el suport de DreamWorks i de Pathé per a dur a terme un projecte tan complex com enginyós. El segle XXI, al bel mig de la revolució digital, Aardman ha seguit fidel a l’Stop Motion i a la plastilina amb “Wallace & Gromit, The Curse of the Were-Rabit” (Wallace & Gromit y la maldición de las verduras, 2005) o amb “Flushed Away” (Ratonpolis, 2006). Arribats a aquestes alçades però, la moda, o les imposicions de producció, o simplement els temps, han fet que la seva nova producció, “The Pirates! Band of Misfits” (2012) hagi estat rodada amb 3D i, per tant, amb el suport de l’animació per ordinador, tot i que sense abandonar l’estètica que els ha caracteritzat durant les darreres quatre dècades.

“The Pirates! Bans of Misfits” ha estat dirigida per Peter Lord, fundador d’Aardman, que per primera vegada no te al seu costat la magistral ma de Nick Park, l’animador / director / guionista que va donar a conèixer la marca britànica al món amb “The Wrong Trousers (Els pantalons equivocats, 1993), una de les primeres aventures dels imprescindibles “Wallace & Gromit". Una absència que ja es va notar a “Flushed Away” ara fa cinc anys. Potser per aquest fet, Peter Lord es responsabilitza completament d’aquesta nova producció que rendeix homenatge a les pel·lícules de pirates clàssiques i que potser també vol afegir-se a l’onada de recaptació i d’acollida que va provocar la franquícia de “Piratas del Caribe”.  I com que en el món de l’animació moderna els actors que doblen els personatges son fonamentals per crear cartell, Lord ha tirat de beta i podrem escoltar a Hugh Grant, Brendan Gleeson, Jeremy Piven, Salma Hayek, Imelda Stauton o a David Tennant en els papers protagonistes.

Dos apunts finals. El primer: Perquè totes les pel·lícules amb una mica de cara i ulls a la producció han de ser rodades amb 3D? Sincerament em resulta incomprensible. És una tecnologia feixuga i artificiosa que no aporta res i que s’està carregant un concepte bàsic en la narrativa cinematogràfica com és la profunditat de camp. El dia que el 3D es pugui veure sense ulleres especials i esdevingui una veritable millora fotogràfica potser en podem parlar seriosament.

I el segon. Tot i que Nick Park no participa a la pel·lícula, no us perdeu la visió o la revisió de qualsevol dels seus curts de “Wallace & Gromit”, en especial la ja citada “The Wrong Trousers”. I, si voleu anar més enllà, també cal recomanar la sèrie de televisió “Creature Comforts” on els animals – de plastilina naturalment – d’un zoo, expliquen les seves neurosis a la càmara que els filma. Una meravella tot plegat.