Si una cosa funciona, perquè canviar-la? El director britànic Guy Ritchie va provar amb una adaptació moderna, funcional, espectacular i apta per a gairebé tots els públics de “Sherlock Holmes” el 2009. I la cosa li va sortir prou be, si més no a la taquilla d’arreu del món. Així que era d’esperar que ens oferissin una segona part - la primera tenia un final prou obert on ja s’albirava una seqüela – on repetir la fórmula per oferir quelcom diferent sense necessitat de variar res.
Repeteixen a la funció Robert Downey Jr com a Holmes, Jude Law com el Doctor Watson, Rachel McAdams com a Irene Adler, i Eddie Marsan com a l’inspector Lestrade. S’afegeixen però peces molt interessants com Jared Harris en el paper del Doctor Moriarty i el gran Stephen Fry fent del germà més llest de la família, o sigui, Mycroft Holmes. I un punt i a part mereix també la presència de Noomi Rapace escapant de la versió sueca de “Els homes que no estimaven les dones” i de la seva feixuga interpretació de Lisberth Salander. El seu salt internacional és tota una incògnita i caldrà estar atents.
Sí. Jo també trobaré a faltar a Mark Strong...
Així que als voltants de Nadal o Reis, podrem veure “Sherlock Holmes: A Game of Shadows”. I no patiu gens ni mica si ara us oblideu de la cosa perquè quan arribi el moment hi haurà una bona campanya de promoció i us ho recordaran per totes bandes.
Confessió final. La primera vegada que vaig veure la que ara serà la primera part, no em va agradar massa. Després de veure-la un parell de vegades més (obligacions paterno – filials) haig de dir que em va caure molt més simpàtica i, fins i tot, em va acabar convencent. Així que l’espero amb força curiositat.Un enfrontament entre Sherlock Holmes i el Doctor Moriarty sempre paga la pena.
