Enguany podrem gaudir de dos Tim Burton. Un d’adult, “Dark Shadows” – que s’estrenarà al voltant de l’estiu i de la que en parlarem aviat – i un més pròxim a la jovenalla, però que també hauríem de gaudir tots plegats. Es tracta de “Frankenweenie”, un nova revisió del mite de Frankenstein, amb l’estètica gòtica avançada i entranyable de Burton, i intentant repetir els magnífics resultats que ja va assolir amb la imprescindible “Corpse Bride” (La novia cadàver, 2005)
Frankenweenie” és també una dolça venjança de Tim Burton. El 1984, quan treballava per uns estudis Disney en plena crisi creativa, un jove Burton va realitzar un curtmetratge amb el mateix títol i la mateixa trama, on un nen intentava reanimar la seva mascota morta, Sparky, al ser atropellada per un cotxe. Disney va trobar que el producte era massa terrorífic per a la seva audiència habitual i va despatxar el director sense massa contemplacions. Ara Burton torna a uns estudis Disney ben diferents, i del curt en treu un llarg en 3D. L’aclaparador èxit de taquilla d’”Alice in Wonderland” (2010) ha estat segurament el causant que Burton hagi pogut remprendre un vell i estimat projecte a la mateixa casa que el va refusar.
“Frankenweenie”, que combina les tècniques més avançades d’animació per ordinador amb el clàssic stop motion – animació fotograma a fotograma – te el segell Burton per totes bandes. Col·laboren a la pel·lícula Winona Ryder i Martin Landau; Danny Elfman a la banda sonora original; mentre que Tim Burton, a més de la direcció, s’apunta al guió, i a la producció per deixar-ho tot ben lligat. Prevista per a l’octubre
