Martin Scorsese és segurament un dels directors més adults que hi ha. Cineasta reconegut mundialment, les seves obsessions temàtiques l’han dut a construir veritables obres mestres enmig d’una filmografia complexa que alterna els documentals, amb els drames, els thrillers i les biografies compromeses. Amb un estil propi, una manera de narrar mil vegades imitada i mai no superada, Scorsese és un referent del segle XX i ha entrat amb força al tercer mil·leni, on segueix mostrant una vitalitat més que envejable.
Però ara Scorsese s’oblida de gàngsters, boxejadors, policies psicòtics o be corruptes, psicòpates, proxenetes, milionaris obsessius compulsius, i altres peces habituals de seu cinema, per passar-se al sempre perillós terreny de l’apte per a tots el públics i, a més, usant una tecnologia com el 3D que, fins ara, era absolutament aliena al seu treball. I ho fa escapant de la seva adorada Nova York per anar-se’n a París per explicar-nos la història d’un nen orfe que viu a un estació de tren plena de sorpreses i aventures. El director italoamericà és basa en el llibre de Brian Selznick “The invention of Hugo Cabret” per rodar “Hugo”, la que serà la seva primera pel·lícula destinada a un públic familiar i que s’estrenarà pels voltants de Nadal d’enguany.
Per a “Hugo”, Scorsese recorreix a un guió de John Logan – amb el qui ja va treballar a “The Aviator” (El aviador, 2004) – i a Johnny Depp en el curiós paper de productor de tot l’enrenou. El repartiment està encapçalat per dos joves actors, Asa Butterfield i Cloë Moretz, acompanyats per Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Jude Law i el gran Christopher Lee.
Serà força curiós veure aquest Scorsese tan atípic i tan allunyat dels seus llocs comuns que l’han definit. Però no patiu. El 2012 està previst que el director novaiorquès torni amb una biografia de Sinatra. És a dir, música, gàngsters i icones italoamericanes. El Martin Scorsese de veritat.
