Charlize Theron de madrastra malvada a "Snow White and the Huntsman"

La imaginació dels productors de Hollywood no és un dels motors de la humanitat. Ni de lluny. Ara se’ls ha passat pel cap que adaptar el conte de la Blancaneus, amb una bona dosi d’efectes especials, i amb una estètica fosca i gòtica però apta pera tots els públics, i especialment per a adolescents marcats per la sèrie “Crupúsculo”, pot ser una bona manera de fer diners. La recepta és ben fàcil: una història coneguda que pugui ser fàcilment intel·ligible, efectes especials potents, un repartiment convincent, i un director que no posi problemes i no li caigui la cara de vergonya.

D’aquesta manera, aquest estiu, tindrem a les pantalles grans “Snow White and the Huntsman” (Blancanieves y la leyenda del cazador). Dirigida pel deconegut Rupert Sanders i protagonitzada per Charlize Theron – que no para de treballar – Kristen Stewart – que tot i voler sortir de la nissaga “Crepúsculo” sembla destinada als papers virginals – Chris Hemsworth – que te el mateix aspecte que a “Thor” – i un regitzell de bons actors que fan de follets encapçalats per Ian McShane, Eddie Izzard, Bob Hoskins, Toby Jones, Eddie Marsan, Stephen Graham, Ray Winstone i Nick Frost.

No confondre amb “Mirror, mirror” – una altra adaptació cinematogràfica del conte dels germans Grimm -  que aquests dies s’estrena entre nosaltres i on el paper de madrastra malvada el te la Julia Roberts. Coses de l’edat... Posat a triar madrastra malvada em quedo però amb Charlize Theron.  I posat a triar pel·lícula, segurament cap de les dues. 

Steven Spielberg cavalca ferm cap els Oscars amb "War Horse"

Steven Spielberg estrena el 21de desembre d’enguany “The aventures of Tintin: The Secret of Unicorn” i una setmana després, el 28 de desembre, i no es cap innocentada,  una segona pel·lícula: “War Horse”. Tot plegat te pinta que Spielberg entrarà de valent a la carrera pels Oscars, cercant el reconeixement tècnic amb Tintín, i el reconeixement artístic amb el “Cavall de Guerra”. 

De “War Horse” se sap que es una pel·lícula basada en una coneguda novel·la per a joves de Michael Morpurgo, que Spielberg ha produït amb Amblin i DreamWorks, però també amb Touchstone Pictures – la branca de pel·lícules no animades de la Disney – i que s’ha envoltat de l’equip habitual encapçalat per l’imprescindible John Williams a la banda sonora original, de Janusz Kaminski a la fotografia i, naturalment, de Frank Marshall i Kathleen Kennedy a la producció. El guió adaptat, i aquí comença la part eminentment britànica de la pel·lícula, és de Lee Hall (“Billy Elliot”, 2000) i de Richard Curtis (“Notting Hill” 1999, o “Love Actually” 2003).

El repartiment es completament illenc i, naturalment, de luxe: Jeremy Irvine, Emily Watson, David Thewlis, Benedict Cumberbatch, Peter Mullan, Eddie Marsan, Niels Arestrup, David Kross. Toby Kebbell o Johnny Harris en són una bona mostra

Ambientada a la primera guerra mundial, “War Horse” explica la història d’un cavall ensinistrat per un jove que es veu obligat a vendre’l a la cavalleria britànica per anar a combatir. El cavall, que porta per nom Joey, es mourà a través dels camins de la història esdevenint un observador de primera línia. És una cinta bèl·lica, però també un drama d’època i conté tots els ingredients que Spielberg domina per enganxar-nos a la pantalla gran amb les mesures adequades d’èpica, emoció, aventura i espectacle. “War Horse” cavalca cap als oscars. Imparable? Ja veurem...

Guy Ritchie, torna a dirigir Robert Downey Jr i Jude Law a “Sherlock Holmes: Game of Shadows”

Si una cosa funciona, perquè canviar-la? El director britànic Guy Ritchie va provar amb una adaptació moderna, funcional, espectacular i apta per a gairebé tots els públics de “Sherlock Holmes” el 2009. I la cosa li va sortir prou be, si més no a la taquilla d’arreu del món. Així que era d’esperar que ens oferissin una segona part  - la primera tenia un final prou obert on ja s’albirava una seqüela – on repetir la fórmula per oferir quelcom diferent sense necessitat de variar res.

Repeteixen a la funció Robert Downey Jr com a Holmes, Jude Law com el Doctor Watson, Rachel McAdams com a Irene Adler, i Eddie Marsan com a l’inspector Lestrade. S’afegeixen però peces molt interessants com Jared Harris en el paper del Doctor Moriarty i el gran Stephen Fry fent del germà més llest de la família, o sigui, Mycroft Holmes. I un  punt i a part mereix també la presència de Noomi Rapace escapant de la versió sueca de “Els homes que no estimaven les dones” i de la seva feixuga interpretació de Lisberth Salander. El seu salt internacional és tota una incògnita i caldrà estar atents.

Sí. Jo també trobaré a faltar a Mark Strong...

Així que als voltants de Nadal o Reis, podrem veure “Sherlock Holmes: A Game of Shadows”. I no patiu gens ni mica si ara us oblideu de la cosa perquè quan arribi el moment hi haurà una bona campanya de promoció i us ho recordaran per totes bandes.

Confessió final. La primera vegada que vaig veure la que ara serà la primera part, no em va agradar massa. Després de veure-la un parell de vegades més (obligacions paterno – filials) haig de dir que em va caure molt més simpàtica i, fins i tot, em va acabar convencent. Així que l’espero amb força curiositat.Un enfrontament entre Sherlock Holmes i el Doctor Moriarty sempre paga la pena.