Ridley Scott torna al planeta on va trobar "Alien" a la molt esperada "Prometheus"

El rodatge de “Prometheus” de Ridley Scott ha estat envoltat del més estricte dels secretismes. Scott ha volgut protegir aquesta pel·lícula que suposa un, a priori, molt atractiu retorn als seus orígens com a director de cinema. Concretament al món d’ “Alien” (1979) que, juntament amb “Blade Runner” (1982), el van adjectivar com un realitzador de referència al que li ha costat molt tenir una continuïtat. “Prometheus” és un film de ciència ficció que entronca amb el món d’”Alien” però que no vol ser una pel·lícula més de la franquícia, o això és el que estan filtrant fins ara. És a dir, “Prometheus” comença i agafa referències visuals, narratives i de guió d’”Alien” – algunes de les naus que apareixen al tràiler es reconeixen clarament – i s’estructura temporalment com una preqüela malgrat tothom sembla advertir que ben be no ho és. De tota manera, pel tràiler, usen la música de Jerry Goldsmith original de l’Alien primigeni. Es com voler jugar una mica al joc dels disbarats, be vaja

En sortirem de dubtes el juny d’enguany quan la puguem veure en pantalla gran als cinemes d’arreu. Com a pistes, val a dir que Scott ha mantingut contactes amb H.R. Giger – el dissenyador i artista suïs que va crear l’Alien original  - i ha rodat als gegantins Pinewood Studios 007 de Londres i als Pinewood Studios de  Toronto, a més del treball en exteriors a Islàndia. Tot l’equip tècnic i artístic del rodatge va haver de signar clàusules de confidencialitat. L’equip de producció de “Prometheus” és pràcticament idèntic al d’”Alien” – amb el mateix Ridley Scott acompanyat de Walter Hill i David Giler – i el guió corre a càrrec de Jon Spaihts i Damon Lindelof, aquest últim un dels creadors de l’enyorada “Lost” (Perdidos, 2004/2010). A la part actoral tampoc s’han quedat curts. Noomi Rapace, Michael Fassbender, Charlize Theron, Guy Pearce, Patrick Wilson o Iris Elba encapçalen un càsting de luxe. La partitura es del col·laborador habitual de Ridley Scott, Marc Streitenfeld.

Un temible apunt final. A la pre producció de “Prometheus” es va interessar pel projecte James Cameron. La cosa, sortosament, no va prosperar, i finalment “Prometheus” promet ser una tornada a l’olimp de Ridley Scott. Tant de bo!

Guy Ritchie, torna a dirigir Robert Downey Jr i Jude Law a “Sherlock Holmes: Game of Shadows”

Si una cosa funciona, perquè canviar-la? El director britànic Guy Ritchie va provar amb una adaptació moderna, funcional, espectacular i apta per a gairebé tots els públics de “Sherlock Holmes” el 2009. I la cosa li va sortir prou be, si més no a la taquilla d’arreu del món. Així que era d’esperar que ens oferissin una segona part  - la primera tenia un final prou obert on ja s’albirava una seqüela – on repetir la fórmula per oferir quelcom diferent sense necessitat de variar res.

Repeteixen a la funció Robert Downey Jr com a Holmes, Jude Law com el Doctor Watson, Rachel McAdams com a Irene Adler, i Eddie Marsan com a l’inspector Lestrade. S’afegeixen però peces molt interessants com Jared Harris en el paper del Doctor Moriarty i el gran Stephen Fry fent del germà més llest de la família, o sigui, Mycroft Holmes. I un  punt i a part mereix també la presència de Noomi Rapace escapant de la versió sueca de “Els homes que no estimaven les dones” i de la seva feixuga interpretació de Lisberth Salander. El seu salt internacional és tota una incògnita i caldrà estar atents.

Sí. Jo també trobaré a faltar a Mark Strong...

Així que als voltants de Nadal o Reis, podrem veure “Sherlock Holmes: A Game of Shadows”. I no patiu gens ni mica si ara us oblideu de la cosa perquè quan arribi el moment hi haurà una bona campanya de promoció i us ho recordaran per totes bandes.

Confessió final. La primera vegada que vaig veure la que ara serà la primera part, no em va agradar massa. Després de veure-la un parell de vegades més (obligacions paterno – filials) haig de dir que em va caure molt més simpàtica i, fins i tot, em va acabar convencent. Així que l’espero amb força curiositat.Un enfrontament entre Sherlock Holmes i el Doctor Moriarty sempre paga la pena.