No m’havia fixat massa en Michael Shannon. Però el seu paper a la sèrie, apadrinada per Martin Scorsese, “Boardwalk Empire”, m’ha causat una forta impressió. És ben cert però que el protagonisme de la sèrie de l’HBO recau en un enorme Steve Buscemi – que ja era hora que algú li donés una oportunitat seriosa de demostrar la seva immensa capacitat interpretativa – però Shannon, a partir d’un personatge desagradable, cruel, intolerant, violent i reprimit, construeix un treball que ha esdevingut un dels grans descobriments de la temporada. Shannon és un actor força peculiar i difícil d’encasellar. Té una alçada que supera el metre noranta, un rostre marcat, una poderosa presència física, i una mirada que sovint esdevé inquietant però que, alhora, també pot mostrar una tendresa extrema. Michael Shannon, malgrat ho sembli, no és un nouvingut. Ja fa anys va debutar a un petit paper a “Groundhog Day” (Atrapado en el tiempo, 1993) i després va tenir petits papers a “Pearl Harbor” (2001), “8 Mile” (2002), “Bad Boys II” (2003), “World Trade Center” (2006), “Before The Devil’s Knows You Dead” (2007), i a l’estrepitós fracàs de taquilla “Jonah Hex”. Te, fins i tot, una nominació a l’Oscar com a millor actor secundari per “Revolutionary Road” el 2008.
Ara totes les mirades se centren en com serà l’evolució del personatge de Shannon a “Boardwalk Empire” al llarg de l’esperadíssima segona temporada, i també en el que podria ser el seu llançament definitiu a l’estrellat, interpretant el General Zod al “reboot” que Zack Snyder prepara pel 2013 sobre Superman, que està sent produït i estretament supervisat per un hiperactiu Christopher Nolan que, paral·lelament, està donant els darrers retocs a la pel·lícula que tancarà la seva trilogia sobre Batman “The Darknight Rises Again”.
Però, entre tota aquesta feinada, Michael Shannon ha tingut temps de fer una pel·lícula amb un jove realitzador independent, Jeff Nichols, – atenció a aquest nom – amb qui ja va treballar a la poc coneguda “Shotgun Stories” el 2007. El nou treball d’ambdós porta per nom “Take Shelter” (2011) i ha estat presentada al Festival de Sundance amb una acollida excel·lent, mentre que a Cannes s’enduia, sense cap mena de soroll, el prestigiós Premi de la Crítica.
“Take Shelter” podria esdevenir una de les sorpreses de les temporada, però donada la seva condició de pel·lícula “indie”, el fet que el seu director és un desconegut prometedor, i que Michael Shannon encara no és un ham de taquilla prou potent, la seva estrena pot passat molt desapercebuda per allí els voltants d’octubre o novembre d’enguany. Però no cal ser pessimistes. “Take Shelter” – ves a saber si traduiran o no el títol – és un thriller psicològic pausat i potent que explica les visions i al·lucinacions apocalíptiques del protagonista que cada vegada es veu més allunyat de la seva comunitat i de la seva pròpia família mentre haurem d’esbrinar si tot plegat està dins el seu cap o be es víctima d’una realitat que ningú més contempla.
Al repartiment cal destacar la presència de Jessica Chastain – a qui veurem ben aviat a “The Tree of Life” de Terrence Malick – i d’un altre il·lustre secundari com Shea Whigham.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada