No ens enganyem. “The Expendables” (Los Mercenarios, 2010) era una pel·lícula mediocre, més aviat tirant a dolenta, que tenia la gràcia de reunir al voltant d’una sola cinta les cares que van col·lapsar el cinema d’acció de les dècades dels vuitantes i part dels norantes arreu del món. La trobada estava presidida per Sylvester Stallone que va veure l’oportunitat de reivindicar les principals figures de les “Action Movies” que durant molt de temps van ser capaços de crear un cinema que era capaç de generar uns beneficis increïbles i, per tant, de generar un Star System propi. A “The Expendables”, amb poca fortuna, i sense cap capacitat de relectura, Stallone va reivindicar aquella època envoltant-se de velles glòries com Dolph Lundgren, Eric Roberts, Jet Li, Randy Couture, Mickey Rourke o Terry Crews, als qui va sumar els encara polivalents i actius Jason Statham o Bruce Willis, més un “cameo” del llavors encara governador de l’estat de Califòrnia Arnold Schwarzenegger. Aquest punt final era una de les “gràcies” de “The Expendables”. Veure per primer vegada junts a una pantalla Stallone i Schwarzenegger. Era com la trobada de Robert de Niro i Al Pacino a “Heat” (1995), però en cutre i, per descomptat, sense els mateixos resultats artístics.
Però “The Expendables” va tenir unes despeses de producció de 80 milions de dòlars i en va recaptar més de 274. Era evident que la seqüela era més que previsible.
Així doncs, “The Expendables 2” arriba l’any que ve amb algunes novetats respecte del primer lliurament. Destaca el pressupost, que s’enfila fins els 150 milions de dòlars, i també el canvi a la direcció ja que Simon West substitueix Sylvester Stallone. Cap dels dos factors es susceptible de representar una millora. Sobretot per Simon West de qui se li coneixen les simpàtiques però rutinàries “Con Air” (1997), “The General’s Daugther” (1999) o “The Mechanic” (2010) i poca cosa més. És a dir, un realitzador a disposició de la producció i de les estrelles, tal i com manen el pitjors cànons.
La maniobra comercial es completa amb el repartiment. Als abans ja citats cal afegir noms de pes com Jean Claude Van Damme i Chuck Norris, més un paper de més pes per a Arnold Schwarzenegger, i una aparició estel·lar del número ú mundial de tennis Novak Djokovic.
Probablement, tot plegat, per a l’agost de 2012. l’essència pura del cinema de crispetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada