Si encara no heu vist "Ferris Bueller's Day Off" (1986), coneguda entre nosaltres per "Todo en un día" aquí en teniu una escena memorable. Pel·lícula gamberra, tendra, adolescent, amb lleugers tocs dramàtics i imitada per molts i mai superada. Acabo aquí l'homenatge a John Hughes que no vull passar per pesat. Però si teniu oportunitat, reviseu-la i passeu una bona estona. (Qui no ha volgut conduir un Ferrari?)
1 comentari:
Tranquil, Carles pots parlar de Hugues tot el que vulguis, no et faràs pesat. Aquest és un film molt divertit de veure, sense pretensions i força fresc (de totes formes prefereixo “Mejor sólo que mal acompañado” que em va fer riure fins fer-me mal dibuixant magistralment un trocet de la societat de la època).
Hugues va escriure el guió en 6 dies, però que arranca molt bé i amb molta simplicitat crea una història de adolescents des de el punt de vista dels adolescents amb una gran dosi reivindicativa, això si, sense sortir del caire burgés dels personatges. Mathew Broderick borda un Ferris manipulador i encantador a parts iguals, però realment no acaba conduint un Ferrari, el que surt a la pel·lícula és una rèplica, ja que no es van poguer permetre llogar un de veritat.
És clar que m’agradaria conduir un Ferrari, si, però si em donessis a escollir, jo que soc més romàntic, escolliria sense cap dubte poguer conduir un autèntic DeLorean i si estigués disfressat de màquina del temps, millor que millor.
Publica un comentari a l'entrada