Cinema. Des de petit.
No se que en sortirà d'aquest blog. Em ve de gust escriure de cinema a la xarxa perquè a la vida real ja en parlo molt. En parlo però no en queda res... Aquí, cosa que digui, quedarà per a les restes. Un dia puc assegurar que una pel·lícula està força be i, al cap d'un temps, veure com a envellit i no ha suportat el pas del temps. El cinema és força cruel en aquest sentit. Quan ets petit veus una pel·lícula i t'impacta de manera brutal i, després d'uns anys, la tornes a veure amb aquella il·lusió infantil i et decepciona sobiranament.
I és que les pel·lícules ens defineixen més del que ens pensem i diuen moltes coses de com erem, de com som i, probablement de com serem.
En fi, no divago més. Vaig a veure "Sin perdón" del Clint Eastwood per trentena vegada. Aquesta no decepciona per molt que passi el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada