Una amiga meva em diu que va veure de tornada de Madrid a l’AVE “¿Què fue de los Morgan?”, i que era molt dolenta i que no havia per on agafar-la. És que a l’AVE, dic jo, pots veure “¿Què fue de los Morgan?” i poca cosa més. Suposo que perquè l’encarregat o encarregada de llogar la pel·lícula no deu tenir ni idea de cinema, i com que a la caràtula hi surt el Hugh Grant, i la cara de sabatilla, Sarah Jessica Parker, en deu tenir prou. Certament no veig que a algú de l’AVE se li passi pel cap programar “Un profeta”, “La vida de los otros”, o “Funny games”. A l’AVE, el cinema que s’hi pot veure és lleugeret, sense massa dramatismes, tou i amb tendència al sucre. Potser hi podem veure alguna pel·lícula d’acció, però per a tots els públics.
És l’AVE el millor lloc per a veure una pel·lícula. Evidentment, no. Però la meva amiga no deuria tenir ganes de llegir, o potser s’havia deixat l’Ipod a casa, o ja estava farta de parlar pel mòbil, i es va trobar amb “¿Qué fue de los Morgan?”, i deuria pensar que aquella era una proposta entretinguda que l’ajudaria a desconnectar i que el temps passaria més ràpid. A sobre el Hugh Grant li cau be, ha estat seguidora de “Sexo en Nueva York” i no li molestaria tenir unes Manolo Blahnik al fondu d’armari. És a dir, una proposta perfecta. Ai las! Però en va sortir escaldada i indignada. I ho deuria estar tant que fins i tot em va trucar i m’ho va explicar.
Hi ha cada vegada més possibilitats de veure cinema en formats i entorns inversemblants. Pots veure cinema a l’AVE, als vaixells, als avions, a l’ordinador, a la televisió (via satèl·lit, en TDT, en HD, en Full HD, en DVD, en Blue Ray, fins i tot en 3D!!!!!), a l’MP4, a l’I pod, al cotxe, a l’autocar, al mòbil, a l’I pad... fins i tot el podem veure en petites multi sales amb el terra ple de crispetes, vasos amb elefantiasi de pepsicola, i llaminadures de tota mena.
Es possible que l’entorn per a veure cinema sigui cada vegada més hostil? I en un entorn tant hostil només tenen cabuda pel·lícules tan tronades com “¿Qué fue de los Morgan?”. Potser per això em costa tan veure darrerament una bona proposta cinematogràfica. La darrera deuria ser “Shutter Island”. I d’això ja en fa massa temps
És l’AVE el millor lloc per a veure una pel·lícula. Evidentment, no. Però la meva amiga no deuria tenir ganes de llegir, o potser s’havia deixat l’Ipod a casa, o ja estava farta de parlar pel mòbil, i es va trobar amb “¿Qué fue de los Morgan?”, i deuria pensar que aquella era una proposta entretinguda que l’ajudaria a desconnectar i que el temps passaria més ràpid. A sobre el Hugh Grant li cau be, ha estat seguidora de “Sexo en Nueva York” i no li molestaria tenir unes Manolo Blahnik al fondu d’armari. És a dir, una proposta perfecta. Ai las! Però en va sortir escaldada i indignada. I ho deuria estar tant que fins i tot em va trucar i m’ho va explicar.
Hi ha cada vegada més possibilitats de veure cinema en formats i entorns inversemblants. Pots veure cinema a l’AVE, als vaixells, als avions, a l’ordinador, a la televisió (via satèl·lit, en TDT, en HD, en Full HD, en DVD, en Blue Ray, fins i tot en 3D!!!!!), a l’MP4, a l’I pod, al cotxe, a l’autocar, al mòbil, a l’I pad... fins i tot el podem veure en petites multi sales amb el terra ple de crispetes, vasos amb elefantiasi de pepsicola, i llaminadures de tota mena.
Es possible que l’entorn per a veure cinema sigui cada vegada més hostil? I en un entorn tant hostil només tenen cabuda pel·lícules tan tronades com “¿Qué fue de los Morgan?”. Potser per això em costa tan veure darrerament una bona proposta cinematogràfica. La darrera deuria ser “Shutter Island”. I d’això ja en fa massa temps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada