dijous, 19 d’agost de 2010

Shyamalan i el mestre de l'aire

Crec que aquesta serà la primera vegada que parlo al Blog d’una pel·lícula d’estrena, Vaig anar a veure “Airbender” de M Night Shyamalan. I vaig passar una estona molt més que agradable. Ho dic perquè si feu un tomb per la xarxa i mireu les critiques d’aquest film, l’acarnissament és gairebé inquisitorial i la llista d’adjectius pejoratius sembla un concurs de veure qui la diu més grossa. Tothom recorda “El sisè sentit” i “El protegit”, gairebé tothom es desinfla amb “El bosc” i “La jove de l’aigua” i existeix una raríssima – almenys per a mi – unanimitat en desestimar “L’incident” i sobretot “Senyals”.

Lamento anar contracorrent – o potser no ho lamento gens - però a mi tots aquests títols em semblen unes obres enormes i “El protegit” la titllo directament d’obra mestre sense cap mena de complex per la meva banda.

Que el personal en general ja no comprengués “L’incident” – quan aquest film te algunes de les seqüències més inquietants i incòmodes del cinema dels darrers temps – em fa témer que hem perdut el sisè sentit – mai millor dit - de saber veure bon cinema i que només sabem llegir o be evidències o be coses que estan subratllades tres vegades i escrites en negreta. La subtilesa i la poètica de Shyamalan està renyida, i en constant contradicció, amb un mon cada vegada menys dotat per la lectura entre línies, per l’el·lipsi narrativa, per la planificació acurada i pel guió intel·ligent. És a dir, cada vegada som més enzes. I el cinema és un reflex del que volem com a grup i del que demanem com a societat. El resultat és que cada vegada som menys exigents i que, a més, tant se’ns fot.

“Airbender” no és pas el millor treball de Shyamalan. D’acord. Però no és un pas enrera, ni de lluny. És una pel·lícula per a tots el públics basada en un sèrie de dibuixos animats de Nickelodeon anomenada “Avatar. The lengend of Aang” que ja porta molts anys d’emissió a televisions de pagament d’arreu del mon. Deutora del manga i de l’animé, aquest “Avatar” aporta poc argumentalment – res que Tolkien no ens hagi ja explicat de mil i una maneres – però està molt ben dirigida, molt ben pensada i molt ben adaptada. A més compta amb la presència de l’impagable protagonista d’Slamdog Millionaire, Dev Patel, en un dels papers més atractius.

La canalla s’ho passarà molt be – els meus fills per exemple que, a més, son seguidors de la sèrie, estan encantats – i la resta no estaria malament que fes un petit esforç perquè Airbender és un entreteniment de primer ordre i jo ja tinc ganes de completar la trilogia que promet ser molt interessant.

Algunes observacions però. El doblatge jo diria que es nefast. El 3D és completament innecessari, cosa que diu el mateix Shyamalan en alguna que altra entrevista i, finalment, la còpia que vaig veure a un cinema de Santander era denunciable sota codi penal. A vegades crec que veig les pel·lícules millor a la tele de casa.