El rodatge de The Prince and the Showgirl (El Príncipe y la corista, 1957) va ser un veritable focus de tensions que ha passat a formar part de la història del cinema. El xoc de personalitats antagòniques de Laurence Olivier i Marilyn Monroe va ser evident i, dissortadament, va ressentir al resultat final de la pel·lícula que no es troba, ni de lluny, en el millor de les seves filmografies. Laurence Olivier volia demostrar que es podia moure per la comèdia romàntica i Marilyn necessitava posar-se a prova com a actriu al costat d’un dels més grans actors del segle XX. Hauria pogut existir una simbiosi gairebé perfecta, però no va ser així. Olivier va qualificar Marilyn com “amateur professional”, i Marilyn va exhibir totes les seves inseguretats i neurosi en un moment on estava permanentment acompanyada de la seva professora d’art dramàtic, Paula Strasberg – dona de Lee Strasberg, fundador de l’Actor’s Studio – i mentre mantenia una relació amb l’escriptor Arthur Miller que acabaria esdevenint un dels seus marits.
Ni el guió del britànic Terence Rattigan – no excessivament brillant – ni la direcció d’Olivier, ni l’atractiu dels protagonistes van aconseguir aixecar el projecte. Tot sigui dit, i malgrat que tothom preveia que Marilyn no estaria a l’alçada d’Olivier, l’actriu va aconseguir robar-li la pràctica totalitat dels plànols de la pel·lícula, mentre que el britànic no aconseguia moure’s amb comoditat pel sempre complex – i mai prou valorat – terreny de la comèdia, cosa que encara va encendre més el seu ja de per si inflamable ego. I és que Sir Laurence Olivier no era cap angelet, i el seu caràcter i el seu excés d’autoestima son també llegendaris.
Ara, aquest episodi de la història del cinema és l’excusa argumental central de “My Week With Marilyn” de director novell Simon Curtis i que s’erigeix com l’aposta britànica al seu assalt als Oscars després d’haver triomfat aclaparadorament la passada edició amb “The King’s Speech” (El discurs del rei, 2010). L’aposta de qualitat del cinema britànic, tan academicista i tan donada a la cura del detall – resulta força evident. Amb producció de la BBC Films i distribució de The Weinstein Company, no s’han escatimat esforços en construir un repartiment més que llampant encapçalat per Kenneth Branagh, Emma Watson, Judi Dench, Derek Jacobi, Eddie Redmayne, Julia Ormond i Dougray Scott.
Però el plat fort de la funció és Michelle Williams. L’actiu nord-americana a qui recordem per haver-la vist créixer a la insuportable - però exitosa - sèrie de televisió “Dawson’s Creek”, molt després ens va sorprendre a tots a “Brokeback Mountain” (2005) d’Ang Lee en un deliciós paper secundari. Amb una carrera relativament curta – i segurament més coneguda per ser la vídua de Heath Ledger – Michelle Williams és l’encarregada de posar-se en la pell i en la complexa ànima del més gran mite sexual del segle XX: Marilyn Monroe. I el resultat és absolutament espectacular. Segurament serà una de les candidates a l’Oscar a millor actriu. Però ja avanço que aquest capítol enguany serà força disputat i que alguns pesos pesants com Meryl Streep preparen armes.
“My Week With Marilyn” és un drama romàntic que juga amb la història tot proposant una història d’amor impossible entre l’actriu i un jove ajudant de Laurence Olivier. Tot plegat ha estat rodat amb un cert hermetisme ja que la pel·lícula no ha volgut ser presentada a l’habitual circuit de festivals i només ha pogut ser vista al Festival de Cinema de Nova York abans que sigui estrenada definitivament el novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada