divendres, 22 de juliol de 2011

A Spiderman li fan un "reset" en 3D per a l'estiu de 2012

A Spiderman li fan un “reset”. Un “reset”, en terminologia cinematogràfica moderna, és quan una franquícia o saga es creu exhaurida econòmica, artística o contractualment i, llavors, sense cap mena de mandra, la tornen a iniciar però amb equip tècnic i artístic diferent. I això és el han fet amb Spiderman, l’increïblement rendible a taquilla home aranya. La sèrie de films que va iniciar amb força encert el sempre interessant Sam Raimi el 2002 amb “Spiderman” i posteriorment el 2004 i el 2007 amb “Spiderman 2” i “Spiderman 3” ara l’esborren del mapa i Sony i Columbia Pictures es tornen a llançar a engegar de nou l’assumpte amb l’alegria immensa d’Stan Lee – creador del còmic – que veu com no li paren d’entrar diners a cabassos.

I com que no compten ni amb Sam Raimi a la direcció, ni amb Tobey Maguire, ni amb Kristen Dunst, ni amb James Franco, Willem Dafoe,  o Clift Robertson, ho renoven tot i llestos. I van ràpids. A la xarxa ja hi ha el primer teaser tràiler i el primer cartell provisional.

Així que “The Amazing Spiderman” ens tornarà a explicar el perquè Peter Parker esdevé un superheroi per culpa d’una aranya radioactiva que el pica per casualitat durant una visita  a un laboratori. En el fons, és l’explotació definitiva del fet que a tots nosaltres ens agradava de petits que l’àvia ens expliqués el mateix conte una i una altra vegada. I segurament ho demanaven perquè sempre era diferent i perquè sempre hi havia un polsim de sal o de pebre que el feia diferent, tot i ser la mateixa història, i tot i tenir el mateix final. Però no voldria fer una teràpia de grup per culpa d’un paio que va vestit amb malles blaugranes...

“The Amazing Spiderman” la veurem l’estiu de 2012 i, per descomptat, en 3D. Li han encarregat la feina de direcció a Marc Webb (el cognom te conya) i el protagonisme al més que prometedor Andrew Garfield (The Social Network). Els acompanyen a la funció un càsting prou potent amb Dennis Leary, C. Thomas Howell, Emma Stone, Campbell Scott, Rhys Ifans, Martin Sheen, o Sally Field, entre molts d’altres.

I l’apunt final. M’agrada moltíssim l’única pel·lícula que li conec a Marc Webb. Es tracta d’una comèdia romàntica una mica amarga però decidídament interessant i emotiva. Es tracta de “550 Days of Summer” (500 días juntos, 2009) que us la recomano de veritat per a una tarda de cap de setmana melangiós.