divendres, 11 de febrer de 2011

"Sucker Punch" posa les obsessions visuals de Zack Snyder al descobert


Quan pesco alguna cosa interessant a YouTube, per regla general, la podeu veure a la secció de tràilers d’aquest bloc. De tant en tant però, hi ha determinada referència que em crida poderosament l’atenció i llavors faig una paradeta, breu, i escric un post. Aquest és el cas. He trobat el tràiler de la darrera pel·lícula de Zack Snyder, el director de “300” (2007) i “Watchmen” (2009). Snyder és un tipus detestat per la crítica culta, per dir-ho d’alguna manera suau, cosa amb la que jo, potser per portar la contrària, no hi estic d’acord. Ja se que “300” ara resulta ser que no agrada a ningú, i que “Watchmen” passa per ser una altra pel·lícula de superherois, però els que gaudim del plaer del coneixement de les novel·les gràfiques, i les dues pel·lícules beuen directament d’aquesta font, apreciem el poder d’Snyder per a fer unes translacions cinematogràfiques força acurades i amb una cal·ligrafia pròpia que està esdevenint una marca gairebé personal i intransferible.

Val a dir que no he vist la seva quarta pel·lícula – la primera va ser un remake de “Dawn of the dead”, la segona pel·lícula de zombies de George A. Romero, i que tenia la pinta d’un encàrrec alimentari – “Guardians of Ga’Hoole,” (2010) que és una cinta d’animació amb mussols que parlen, dedicada al seus fills queixosos de no poder haver vist cap de les pel·lícules del pare.

Amb aquest parèntesi obert i tancat, Snyder estrena el març d’enguany, almenys als Estat Units, “Sucker Punch”. Segueix conservant el seu segell personal però ara s’escapa de les novel·les gràfiques i adapta un guió  de Steve Shibuya i d’ell mateix. Per tant ens trobem amb la seva primera pel·lícula amb material original, on les seves obsessions visuals es podran veure abastament i sense fre. La història, que funciona en tres nivells de realitat, parteix d’una noia a la que volen lobotomitzar a la dècada dels cinquantes, s’escapa mentalment a un bordell amb les seves companyes de psiquiàtric, i finalment s’internen en un mon de fantasia barroca, fetitxista i hiperbòlica. No està clar si ho veurem amb 3D. El que sí anuncien és format Imax, cosa que m’atrau com a moltíssim més.

I ara a esperar, i a veure si l’encertem o no. De moment, ens quedem amb el tràiler amb HD i amb tota la seva espectacularitat. Per això és una pel·lícula de 85 milions de dòlars. S’hauran de veure per alguna banda, no?