Estrenar un pel·lícula el dia de Nadal és gairebé una declaració d’intencions. Segurament, poques persones deuen considerar “Catch Me if you Can” (Atrapa’m si pots. 2002) una cinta nadalenca, però a mi m’ho va semblar des d’un primer moment. Segurament perquè aquesta història de superació i d’amistat impossibles tenia molt a veure amb el propi Spielberg. Crec que els dos personatges protagonistes, encarnats per Leonardo DiCaprio i Tom Hanks, son extensions de les dues ànimes d’Spielberg.
Per una banda tenim a Frank Abagnale Jr. El jove encantador que es dedica a la falsificació de xecs de la PANAM i a volar de gorra pel país com un Peter Pan modern, mentre intenta desesperadament però inútil que els seus pares tornin a unir-se després d’un divorci sense possibilitat de reconciliació. Només cal veure la biografia d’Spielberg, i alguna de les seves obsessions, per veure que no totes les descripcions son casuals. Per un altra, tenim a Carl Harranty. L’agent de l’FBI seriós i disciplinat però sense massa suport per part dels seus superiors i, fins i tot, dels seus companys. Tot i això, la seva perseverança i tossuderia farà que finalment se’n surti, però potser no de la manera que preveia ell. En aquest sentit, l’èxit comercial i artístic d’Spielberg va fer créixer força recels entre els seus col·legues de professió que el van menystenir durant anys i panys fins que finalment és van rendir a l’evidència.
Aquestes dues ànimes, ja em permetreu aquesta metàfora tan conjuntural, Spielberg les uneix durant el transcurs de la pel·lícula la diada de Nadal. Sabent-se un perseguidor i un altre perseguit, ambdós protagonistes tenen unes converses telefòniques extraordinàries, durant un bon grapat d’anys, únicament i exclusiva la nit de Nadal. Una nit que actua de nexe d’unió de les dues personalitats, per acabar esdevenint una família atípica però profundament sòlida i real.
Malgrat la densitat del material que tenia entre mans, Spielberg va decidir donar un to de comèdia clàssica al conjunt, sense defugir el dramatisme i alhora, allunyant-se del sentimentalisme o de l’ensucrament en el que sovint ha caigut. És això el que fa de “Catch Me if you Can” una de les obres més modernes, personals i carismàtiques d’Spielberg.
Però si amb aquesta anàlisi no en teniu prou, el film te atractius com la inspiradíssima – no podia ser d’altra manera – actuació del gran Christopher Walken, i una banda sonora original de John Williams que no dubtaria a qualificar dels seus millors treballs amb diferència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada