dijous, 16 de desembre de 2010

Cinema de Nadal (III): "Catch Me if you Can" o les dues ànimes d'Steven Spielberg

Estrenar un pel·lícula el dia de Nadal és gairebé una declaració d’intencions. Segurament, poques persones deuen considerar “Catch Me if you Can” (Atrapa’m si pots. 2002) una cinta nadalenca, però a mi m’ho va semblar des d’un primer moment. Segurament perquè aquesta història de superació i d’amistat impossibles tenia molt a veure amb el propi Spielberg. Crec que els dos personatges protagonistes, encarnats per Leonardo DiCaprio i Tom Hanks, son extensions de les dues ànimes d’Spielberg.

Per una banda tenim a Frank Abagnale Jr. El jove encantador que es dedica a la falsificació de xecs de la PANAM i a volar de gorra pel país com un Peter Pan modern, mentre intenta desesperadament però inútil que els seus pares tornin a unir-se després d’un divorci sense possibilitat de reconciliació. Només cal veure la biografia d’Spielberg, i alguna de les seves obsessions, per veure que no totes les descripcions son casuals. Per un altra, tenim a Carl Harranty. L’agent de l’FBI seriós i disciplinat però sense massa suport per part dels seus superiors i, fins i tot, dels seus companys. Tot i això, la seva perseverança i tossuderia farà que finalment se’n surti, però potser no de la manera que preveia ell. En aquest sentit, l’èxit comercial i artístic d’Spielberg va fer créixer força recels entre els seus col·legues de professió que el van menystenir durant anys i panys fins que finalment és van rendir a l’evidència.

Aquestes dues ànimes, ja em permetreu aquesta metàfora tan conjuntural, Spielberg les uneix durant el transcurs de la pel·lícula la diada de Nadal. Sabent-se un perseguidor i un altre perseguit, ambdós protagonistes tenen unes converses telefòniques extraordinàries, durant un bon grapat d’anys, únicament i exclusiva la nit de Nadal. Una nit que actua de nexe d’unió de les dues personalitats, per acabar esdevenint una família atípica però profundament sòlida i real.

Malgrat la densitat del material que tenia entre mans, Spielberg va decidir donar un to de comèdia clàssica al conjunt, sense defugir el dramatisme i alhora, allunyant-se del sentimentalisme o de l’ensucrament en el que sovint ha caigut. És això el que fa de “Catch Me if you Can” una de les obres més modernes, personals i carismàtiques d’Spielberg.

Però si amb aquesta anàlisi no en teniu prou, el film te atractius com la inspiradíssima – no podia ser d’altra manera – actuació del gran Christopher Walken, i una banda sonora original de John Williams que no dubtaria a qualificar dels seus millors treballs amb diferència.