El Jordi va demanar un empedrat sense olives (no li agraden), un bacallà amb confit de tomàquet i de postres una pinya natural banyada amb crema anglesa. Jo vaig optar per un gaspatxo amb gelat de vinagre de Mòdena, una mussaka de peix amb crema de iogurt i una crema catalana. El restaurant era la Cúria Reial de Besalú, a la comarca de la Garrotxa. Feia una estona havia caigut un xàfec considerable amb acompanyament de llamps i trons i el restaurant era gairebé buit. Quan vam entrar a quarts d’onze ens van mirar amb cara “d’on van aquests dos” i quan vam sortir només quedava una taula en funcionament i era vora mitjanit.
La nit de diumenge ens vam quedar a la seva casa d’estiueig tots dos sols i vam optar per beure una pel·lícula en DVD. Veient el seu catàleg d’opcions vaig recomanar ostensiblement “El buen pastor” de Robert de Niro. Jo ja l’havia vist tres o quatre vegades però el Jordi encara noi en sabia res de res. Per tant la vaig poder veure amb VOSE – cosa que ell fa sempre – sense cap mena d’inconvenient. No cal dir que va flipar molt amb la proposta critico – historicista de de Niro sobre la CIA i els seus orígens.
La nit de diumenge ens vam quedar a la seva casa d’estiueig tots dos sols i vam optar per beure una pel·lícula en DVD. Veient el seu catàleg d’opcions vaig recomanar ostensiblement “El buen pastor” de Robert de Niro. Jo ja l’havia vist tres o quatre vegades però el Jordi encara noi en sabia res de res. Per tant la vaig poder veure amb VOSE – cosa que ell fa sempre – sense cap mena d’inconvenient. No cal dir que va flipar molt amb la proposta critico – historicista de de Niro sobre la CIA i els seus orígens.
- I no li van donar cap Òscar?
- Doncs no...
La nit de dilluns tot i que vam posar sobre la taula la possibilitat d’anar a Girona a veure Origen o Airbender, vàrem acordar anar a Besalú a sopar. Gran elecció. A l’arribar a casa, tot i que mancaven dos dies per la nit de les llàgrimes de Sant Llorenç vam treure dos balancins al carrer i ens vam posar a mirar les estrelles. I malgrat el núvols, vam poder veure unes quantes llàgrimes enmig d’una emoció immensa.
Era com veure l’univers en format Imax.
De vegades et trobes amb moments de pel·lícula. Aquest va ser un d’ells.
Gràcies Jordi!!!
La nit de dilluns tot i que vam posar sobre la taula la possibilitat d’anar a Girona a veure Origen o Airbender, vàrem acordar anar a Besalú a sopar. Gran elecció. A l’arribar a casa, tot i que mancaven dos dies per la nit de les llàgrimes de Sant Llorenç vam treure dos balancins al carrer i ens vam posar a mirar les estrelles. I malgrat el núvols, vam poder veure unes quantes llàgrimes enmig d’una emoció immensa.
Era com veure l’univers en format Imax.
De vegades et trobes amb moments de pel·lícula. Aquest va ser un d’ells.
Gràcies Jordi!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada