Una mica “Juan Palomo”. Sí. El de “yo me lo guiso y yo me lo como”. George Clooney dirigeix, protagonitza, escriu i produeix “The Ides of March”. I és que Clooney és molt Clooney. Segurament perquè te una bona tirada a taquilla, i pot permetre’s el luxe d’escollir projectes, gairebé qualsevol cosa que porti el seu nom es sinònim de qualitat o, si més no, de risc. Segurament també perquè és un actor que ha mostrat la seva versatilitat en tota mena de gèneres i registres. Només cal fer una ullada a la seva filmografia per adonar-se’n que darrera la seva fisonomia esdevinguda icona mundial del bellesa masculina hi ha també un actor que ha comès tants errors com encerts però que, malgrat tot, te l’indiscutible status d’estrella global.
Com a director, Clooney te una pel·lícula molt marciana - amb totes les coses bones i dolentes que tenen les pel·lícules marcianes - com “Confessions of a Dangerous Mind” (Confesiones de una mente peligrosa, 2002); una pel·lícula fallida – per no dir dolenta – com “Leatherheads” (Ella es el partido, 2008); i una pel·lícula gairebé imprescindible – almenys pels qui estimem el periodisme - com “Good Night and Good Luck” (Bona nit i bona sort, (2005). Com a realitzador Clooney segueix sent una incògnita perquè és capaç de tot. Però a “The Ides of March”, trepitja un terreny que li és favorable i que ells adora, com és el de la crònica política des d’una perspectiva crítica. Potser per això, l’obra de teatre “Farragut North” de Beau Willimon, era una peça ideal per Clooney malgrat, com sol passar a Broadway, els fans reclamaven per al film el protagonista teatral de Los Angeles. O sigui que, en principi, Chris Pine (el James Tiberius Kirk de la versió de JJ Abrams de “Star Treck”) tenia totes les de guanyar. Però al final serà Ryan Gosling qui s’encarregui del paper principal.
“The Ides of March” és una crònica (falsa?) de les primàries demòcrates de 2004 a l’estat d’Iowa dels Estats Units on un jove encarregat de la campanya electoral (Ryan Goslin) farà el que pugui per a que guanyi el seu candidat (George Clooney), mentre es ensinistrat pel seu cap (Philip Seymour Hoffman), i se les ha de veure amb el cap de campanya rival (Paul Giamatti), una periodista d’investigació (Marisa Tomei), i una relació sentimental (Evan Rachel Wood). És a dir, un càsting de garanties i una història on Clooney podrà moure’s en els territoris de la crítica política on ell se sent tan còmode. Tot plegat, per a la tardor d’enguany.
Ja posats, George Clooney ja ha començat a preparar una altra pel·lícula sobre el rescat financer dels bancs americans, i a principis de 2012 protagonitzarà la darrera comèdia del gran Alexander Payne “The Descendants”. Però d’això ja en parlarem ben aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada